Avui fa un mes que enguany vàrem començar a veremar. El 30 d'agost de 2015 començàvem una verema plena de novetats. Enguany hem estrenat una nova vinya, la de sant Cebrià i això implica molta feina però sobretot l'inici d'una coneixença i és que cada vinya, cada feixa, és diferent. A la Vallalta el clima és molt més humit i malgrat això enguany ens vàrem arriscar i iniciàrem una nova modalitat de tractament per tal d'evitar el sulfat de coure. El sulfat de coure està acceptat en agricultura ecològica malgrat ser un metall pesant bioacumulable pel fet que no es coneix substitut prou eficient per a combatre els atacs fúngics a la vinya. Motivats, doncs per un estiu excepcional per a les bones condicions a la vinya hem tractat la vinya únicament amb sofre, llet de cabra i extractes d'herbes. Els resultats han estat prou satisfactoris. Hi ha hagut collita, malgrat un atac inesperat de míldiu a última hora. La Vallalta com dèiem és una terra molt humida i xafogosa a l'estiu. Per altra banda, la vinya de Mata a Mataró és molt alçada i airejada i allí els ceps que viuen mirant al mar l'únic mal de què pateixen és la baixa fertilitat del sòl. Això fa que evitem, també tractaments forts a la vinya i que obtinguem molt poc rendiment però que el raïm sigui de gran qualitat. Hem tret menys de 2000 kg/ha. Enguany, també hem aprofitat la verema per estrenar web i noves activitats com la trepitjada de raïm a l mercat d'Arenys de Munt. Allí reunirem xics i grans. Els grans ja sabien de què anava la verema. Molts recorden haver trepitjat quilos i quilos de raïm. D'altres recordaven haver sentit explicar a pares i avis les quantitats de vi que es feien a la nostra comarca i com els boscos d'abans es treballaven i combinaven amb les vinyes. I els més xics ho aprengueren a través del conte el raïm inquiet que l'Elisenda Guiu els explicà. Finalment i durant la trepitjada uns conegueren per primera vegada la sensació de trepitjar raïm, d'altres retornaren a la infantesa, alguns comprengueren els sentiments nostàlgics d'alguns familiars i tothom pogué tastar un most excel-lent fruit d'un raïm treballat amb molta estima. Avui ja entrats a la tardor, anem veient com els ceps comencen a apagar-se, però el celler encara està en plena ebullició i nosaltres malgrat que un mes després estem extenuats, seguim treballant, seguim fermentant: un blanc picapoll, negres joves naturals, criances i per primera vegada vi rosat i escumós ancestral, també mistela i vi dolç. Encara no toca descansar, encara no, malgrat les jornades extenuants de setze hores, malgrat els milers de quilos carregats damunt l'esquena, malgrat les empastifades diàries desfangant, desrapant i premsant al celler, el repòs arribarà quan encenguem les primeres fogueres i així ja a tocar de sant Martí començarem a tastar el primer vi.
Escribir comentario